Cadenet (trobador)
Cadenet representat com a home gran i com a cavaller hospitaler, BnF ms. 12473 fol. 98v, cançoner K | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1160 (Gregorià) |
Mort | 1235 (Gregorià) (74/75 anys) |
Activitat | |
Ocupació | trobador, compositor |
Moviment | Música medieval i poesia trobadoresca |
Cadenet és el nom amb què és conegut un trobador que compongué la seva obra en la primera meitat del segle xiii en l'entorn de la cort de Raimon V de Tolosa. Segons Martí de Riquer, la seva vida es podria situar dins del període que va de 1166 a 1239.[1]
Vida
[modifica]Es conserva una vida de Cadenet a la qual els occitanistes donen un cert crèdit.[2] S'hi explica que, essent un nen, fill d'un pobre cavaller, el castell de Cadenet fou arrasat per les hosts Raimon V de Tolosa, el seu pare mort, i ell fou portat per un cavaller anomenat Guillem de Lantar com a ostatge a la cort de Tolosa.[3] Allà hi destacà pels seus dots com a compositor i gaudí de la protecció d'alguns nobles. Després de la Croada contra els albigesos, sembla que Cadenet fugí a la península Ibèrica, on exercí una certa influència literària a la cort d'Alfons X de Castella. Segons la vida, ingressà a l'orde de l'Hospital fins a la fi dels seus dies.[4]
Obra
[modifica]Es conserven 25 composicions seves. La majoria són cançons, però cal destacar una alba, un partiment, una pastorel·la i un sirventès.
De l'alba, S'anc fui belha ni prezada, un diàleg entre la dama i el gaita, se'n conserva la música i el seu estrofisme influí sobre una cantiga (la 340) d'Alfons X el Savi.
La primera edició moderna de Cadenet fou obra de Carl Appel. N'existeix una edició més moderna de Josef Zemp.
Llistat de composicions
[modifica]Alba
[modifica]- (106,14)[5] S'anc fui belha ni prezada
Cansós
[modifica]- (106,1) Ab leial cor et ab humil talan
- (106,2) A! cu⋅m dona ric coratge
- (106,3) A home meilz non vai
- (106,4) Az ops d'una chanso faire
- (106,5) Ai, dousa flors ben olenz
- (106,6) Aitals cum ieu seria
- (106,7) Amors, e com er de me?
- (106,8) Ans que⋅m jauzis d'amor
- (106,10) Be volgra, s'esser pogues[6]
- (106,12) Camjada s'es m'aventura
- (106,13) De nuilla re non es tant grans cartatz
- (106,16) Meravilh me de tot fin amador
- (106,17) No sai qual cosselh mi prenda
- (106,18) Oimais m'auretz avinen
- (106,18a) Plus que la naus qu'es en la mar prionda
- (106,19) Pos jois mi met en via
- (106,20) S'ieu ar endevenia
- (106,21) S'ieu ueimais deserenan
- (106,22) S'ieu pogues ma voluntat
- (106,23) S'ie⋅us essai ad amar
- (106,25) Tals renha dezavinen
Partimen
[modifica]- (106,11 = 238,1) Cadenet, pros dona e gaia [amb un tal Guionet[7]]
Pastorela
[modifica]- (106,15) L'autrier, lonc un bosc fullos
Sirventes
[modifica]- (106,24) S'ieu trobava mon compair' en Blacatz
Bibliografia
[modifica]- Riquer, Martí de, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 3, p. 1225-1235 [Inclou el text de la vida i tres composicions amb traducció al castellà]
Edicions
[modifica]- Appel, Carl (ed.), Der Trobador Cadenet, Halle a.S. 1920 (Reimpressió: Ginebra 1974)
- Zemp, Josef (ed.), Les poésies du troubadour Cadenet: édition critique avec introduction, traduction, notes et glossaire. Berna: Peter Lang, 1978
Repertoris
[modifica]- Pillet, Alfred, Bibliographie der Troubadours... ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle: Niemeyer, 1933 [Cadenet és el trobador PC 106]
- Favati, Guido (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, p. 330
- Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 267-269 [Reproducció de la vida, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners A, I i K]
Referències
[modifica]- ↑ Riquer p. 1225-1226
- ↑ Favati, p. 330; Riquer 1227.
- ↑ Aquest fet hauria pogut tenir lloc cap als anys 60 o 70 del segle xii, segons Riquer.
- ↑ Riquer p. 1225 cita un document de 1239 que el situa a la casa dels Cavallers de l'Hospital d'Aurenja.
- ↑ Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.
- ↑ Cançó religiosa; amb traducció a l'espanyol d'Oroz a la web del Corpus des troubadours esmentada als enllaços externs
- ↑ Que Appel identificà amb Gui de Cavalhon.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Corpus des troubadours
- Obra completa al web trobar.org (amb traducció a l'anglès)